Sarrià de Ter en Xarxa, un espai de Roger Casero a Ràdio Sarrià

Cada 1r i 3 divendres de mes al matí expliquem "la xarxa" a Sarrià de Ter: internet, xarxes socials, aplicacions….

Google comença a oblidar

google_oblida

El cercador de Google, el més utilitzat, de llarg, a nivell mundial, sembla saber-ho tot, fins i tot sembla saber més de nosaltres que nosaltres mateixos!

Tot el que hi ha a internet sobre nosaltres és a l’abast de tothom a tan sols un clic del cercador de Google, tan si ho hem publicat nosaltres com si la informació sobre nosaltres l’ha publicat algú altre, sigui una persona o un ens (una administració, per exemple).

Us heu buscat mai a Google? Heu escrit el vostre nom al cercador de Google per veure què diu Google de vosaltres? Tot el que hi heu trobat és positiu?

Mario Costeja, advocat gallec, un dia es va buscar a internet fent una cerca a Google amb el seu nom: “Mario Costeja González” i entre els resultats que la cerca de Google li oferia n’hi havia un que el va molestar especialment: un anunci oficial de subhastes del Ministeri de Treball amb immobles embargats per la Seguretat Social, publicat a La Vanguardia del 19 de gener de 1998, en el que hi figurava un immoble propietat del senyor Costeja i la que aleshores era la seva dona.

El dia que Mario Costeja va fer la cerca ja havia saldat el seu deute amb la Seguretat Social, pel que ell considerava que era injust que aquella informació fos encara accessible per tothom.

Mario Costeja va començar aleshores un llarg procés judicial.

Costeja primer va demanar al diari que eliminés tal informació d’internet, publicada a partir de la digitalització de l’hemeroteca del diari; La Vanguardia es va defensar argumentant que la publicació, provinent d’un organisme públic, era totalment lícita.

Llavors Costeja va actuar contra qui li havia servit aquella informació, contra el “missatger”, contra Google!

El procés judicial va ser llarg i va arribar a Europa, i no es va resoldre fins el passat mes de maig amb una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que donava la raó a Costeja: tenim dret a l’oblit!

La sentència diu que si bé Google no és qui va publicar aquella informació (qui la va penjar a internet la ser La Vanguardia) sí que té una responsabilitat sobre aquesta ja que es considera que el cercador fa en cada cerca un tractament de la informació (és Google qui decideix què veiem primer quan fem una cerca).

La sentència diu que els motors de cerca (Google, Bing, Yahoo…) han de retirar de les seves cerques informacions publicades en el passat que ja no siguin pertinents i que puguin perjudicar a algun ciutadà.

Som nosaltres, per tant, els qui tenim el “dret a l’oblit” i per tant som nosaltres qui ha de demanar als cercadors que eliminin aquella informació que ja no és pertinent i ens perjudica.

Google va activar un formulari per fer aquestes peticions i ja ha començat a eliminar informació, tot i que aquest és un procés llarg i lent

Coneguda la sentència al seu favor Mario Costeja va afirmar: “si Google era bo, ara és perfecte!

Aquest contingut correspon a la Càpsula 28 del programa Sarrià de Ter en Xarxa emès a Ràdio Sarrià el divendres 4 d’abril de 2014.

Podeu escoltar el programa clicant aquí.

Podeu fer-nos arribar comentaris, recomanacions, propostes i suggeriments fent un comentari en aquest apunt o bé a través d’aquest formulari de contacte.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: